Nuestros cuentos

ASSOLES ES UN SOMNI


Havia una vegada una xica que vivia en un poble amb els seus pares i el seu germà. Aquesta xica mai havia estat amb un xic i per tant es sentia sola i molt infeliç. Un dia de estiu, mentre anava caminant pel carrer, es va topar amb un xic que anava molt ràpid i els dos varen caure a terra. Va ser tal d’impressió que li va causar aquell xic, que ella es va enamorar primera vista, el xic es va alçar i es va disculpar pel que havia ocorregut, com a recompensa ells la va invitar a sopar a un restaurant per la nit.
Aquella nit varen estar parlant i a ella li va parèixer un xic molt agradable i simpàtic, m’entres que ell es va quedar bocabadat al voren tal bellesa. I des de aquella nit és va marcar l’inici de la seua relació.
Dos mesos més tard, es varen casar i es varen comprar una casa en un dels barris més luxosos de la seua ciutat. Ella es sentia molt feliç de la vida que portava i va intentar ser la millor dona del món.
El seu home aparentava ser una persona que no era però ella no sospitava res de res. Un dia mentre ella estava netejant la casa, se li va caure un objecte i es va trencar, com per a ella no tenia cap valor el va tirar al fem. Quant el seu home va arribar a casa i no va trobar aquell objecte es va posar de tal manera, que ella es va asustar molt. Ella va intentar explicar-li el que havia ocorregut però ell no la va voler sentir, l’agarra per el coll i li va pegar i la va deixar inconscient.
Al dia següent quan es va alçar i va recordar tot el que havia passat, ella va intentar cridar a la policia, però ell li ho va impedir. Li va amenaçar digent-li que si la policia s’enterava la mataria. I li va fer cas i ningú va saber que ell la maltractava.
Ella se’n va recordar de quan s’ha mare li advertia de que tinguera compte amb l’home que elegia i es va posar a plorar. I va estar pensant i arriba a la conclusió de que la millor forma d’acabar amb eixe maltractament era cridant a la policia, cosa que li havia impedit l’altra vegada el seu home, però quan estava a punt de cridar ell entra per la porta i la va pillar, ella es va defendre per tal de que no li negara de nou però va ser un esforç inútil.
Els crits varen ser tals que la seua veïna ho va sentir, i va entrar en la casa par tal de vore que estava passant. Quan va entrar en la casa i va vore aquella escena, va defendre a la xica pegant-li una palissa al seu home.
Ella es va alçar repentinament del llit. Es va quedar uns minuts pensant en el que havia passat. Al cap d’uns minuts la seua cara va cambiar de rostre, en eixe moment es sentia molt contenta per que havera sigut solament un somni.
Quan va arribar el seu home a casa ella li va contar el que havia somiat, ell li va dir que no seria capaç ni en un mil•lio d’anys de fer el que li havia contat, ella es va sentir molt segura i comfortable.

Aitor Marquez i Carla Renovell 4 “A”

NUESTROS CUENTOS

Desde la asignatura de ética de 4to A, hemos estado trabajando en la creación de cuentos, sobre la desigualdad de género. Aquí dejaremos el cuento que hemos escrito, con una imagen creada por nosotros.

EL SUEÑO DE CRISTINA

Esto era una vez una mujer llamada Cristina. Era un muy fea, tan fea que la gente se asustaba al verla, en cambio tenía una habilidad única, tenía el poder de convertir todo lo que tocaba en oro.

Cristina tenía 35 años y se sentía muy sola. Ya que sabía que toda la gente que le rodeaba la quería por un solo motivo, su poder. La gente se le acercaba y cuando conseguían lo que querían la dejaban tirada, hasta sus padres la habían abandonado cuando era muy pequeña. Solo tenía una amiga en la que podía confiar, se llamaba Marta y se conocían desde muy pequeñas, ella nunca le había pedido nada y siempre había estado a su lado.

Cristina se había casado ya tres veces y siempre era la misma historia, al principio iba todo muy bien pero en cuanto tenían suficiente oro la abandonaban por lo fea que era. Marta le decía que estuviera tranquila que ya llegaría el día que alguien la amara de verdad y que la gente la quisiera por su forma de ser porque era una buena chica. Su gran problema era lo fea que era, no parecía una mujer, era una especie de monstruo y así no podría conseguir su sueño, tener un hijo. Siempre había querido ser madre y sabía que ya no le quedaba mucho tiempo para poder serlo porque se hacía mayor.

Un año más tarde conoció a David, un chico tres años mayor que ella que parecía que realmente la quería. A los pocos meses se casaron y ella enseguida le propuso tener un hijo pero el que en realidad solo le quería por su oro no quiso. Cristina que se dió cuenta de lo que pasaba y decidió esta vez, ser ella la que se aprovechara. Le prometió a David todo el oro del mundo y el por su avaricia acepto. Pasaron unos meses y Cristina ya embarazada decidió abandonar a David sin dejarle nada, se marcho a una ciudad donde nadie la conocía, ni sabían de su poder. Allí empezó una nueva vida de madre soltera con su hijo al que llamó Luis que era lo único importante para ella. La mayoría de sus nuevos vecinos la aceptaron y la ayudaron a integrarse.

Mientras tanto David dedicó todo su tiempo a encontrar a Cristina, decidido a matarla por haberle abandonado. Al cabo de dos años averiguó dónde vivía y se presentó una noche en su casa, forzó la cerradura sin despertar a Cristina ni a su hijo. Con un cuchillo se abalanzó sobre Cristina que dormida no podría hacer nada para salvarse, pero por arte de magia, David se convirtió en estatua de oro y ya nadie volvió a impedir que Cristina y Luis vivieran felices por siempre.


Alejandro Rahona y Luciana Reguera, 4toA.