Candela Gonzalez, Ivan Heredia, Alejandro Rahona i Luciana Reguera.
Ideologies de les nostres ciutats!
Ací us deixem el Slide que hem fet des de l'assignatura d'ètica. Són imatges que demostren les ideologies que hi ha en els barris de les nostres cuitats.
Luciana Reguera, Candela González, Alejandro Rahona i Ivan Heredia.
La II República i la Guerra Civil
Luciana Reguera, Candela González, Alejandro Rahona i Ivan Heredia, 4rt A.
Treballem la Segona República i la Guerra Civil. "La Vaquilla"
Des de l'assignatura d'Història hem estat treballant diferents activitats sobre la pel·lícula "La Vaquilla" i també sobre la II República i la Guerra Civil. Ací us deixem les activitats.
I ací tenim el video que teníem que fer en la activitat 7.
Luciana Reguera, Candela González, Alejandro Rahona i Ivan Heredia. 4t A.
GLOSARIO DE KANT
Desde la asignatura de Ética estamos trabajando el libro de "La Paz Perpetua" de Kant, y aquí os vamos a dejar un glosario con los terminos relacionados con la paz de la primera y de la segunda sección del libro.
GLOSARIO:
1. Aristocracia: Clase noble de una nación, provincia, etc.
2. Armisticio: Suspensión de hostilidades pactadas entre pueblos y ejércitos beligerantes.
3. Autocracia: Sistema o régimen en el que gobierna una sola persona con poder total.
4. Casuística: Se dice de las normas legales que rigen casos especiales y no son de aplicación general.
5. Civil: De las relaciones o intereses privados con respecto a las personas, su estado o sus bienes.
6. Constitución: Ley fundamental de la organización de un Estado.
7. Cuerpo diplomático: Es el conjunto de diplomáticos acreditados ante un país u organización.
8. Democracia: Doctrina política en favor del sistema de gobierno en que el pueblo ejerce la soberanía mediante la elección libre de sus dirigentes.
9. Despotismo: Autoridad absoluta no limitada por las leyes ni por ningún control constitucional.
10. Derecho cosmopolita: Aquel conjunto de leyes que deben regular las relaciones entre los Estados y los ciudadanos de otros Estados en cuanto a ciudadanos del mundo.
11. Derecho: Justicia, razón.
12. Empírico: Que procede de la experiencia.
13. Ejecución: Acto de dar muerte a un reo condenado a esta pena.
14. Estado: -Territorio o población de cada país independiente. -Conjunto de los órganos de gobierno de un país soberano, cuerpo político de una nación.
15. Exterminio: Desaparición del todo de algo o alguien.
16. Gobierno: Conjunto de los organismos y personas que dirigen una nación y las funciones que desempeñan.
17. Guerra: Lucha armada entre dos o más países, o entre grupos contrarios de un mismo país.
18. Igualdad: Trato idéntico entre todas las personas, al margen de razas, sexo, clase social y otras circunstancias diferenciadoras.
19. Jurídica: Del Derecho o las leyes o que a ellos atañe o se ajusta.
20. Legalización: Concesión del estado legal a una cosa.
21. Legislación: Conjunto de las leyes de un Estado, o que versan sobre una materia determinada.
22. Ley: Cada una de las normas o preceptos de obligado cumplimiento que una autoridad establece para regular, obligar o prohibir una cosa, generalmente en consonancia con la justicia y la ética.
23. Satírica: Del sátiro o relativo a esta figura mitológica.
24. República: Sistema de gobierno en que el poder reside en el pueblo, personificado por un jefe supremo llamado presidente.
25. Tautología: Repetición de un mismo pensamiento expresado de distintas maneras, pero que son equivalentes.
Luciana Reguera, Candela González, Alejandro Rahona y Iván Heredia, 4to A.
PRESENTACIÓ DEL TREBALL CONJUNT
Hola!
Nosaltres som Alejandro Rahona, Iván Herédia, Luciana Reguera i Candela González. Ací us anem a presentar els nostres projectes intredisciplinars en els que anem a incloure de set a nou assignatures. Aquest projecte consisteix en treballar el s.XX, el grup de 4t A anem a especialitzar-nos en els anys 1976 a 2000. El primer que anem a fer és una sèrie de fitxes, que utilitzarem després per a fer un eix cronològic.
Des de la part d'ètica hem fet un projecte en el qual teniem que cercar informació sobre Kant, un escriptor i filòsof. Ens anem a centrar en una de les seues obres; La paz perpetua. De la qual trobarem molta informació en la webquest de Rafael Robles. Fes clic ací per anar a la webquest.
Kant, va nàixer en 1724 en Prússia. Ell, va rebre una educació severa que afavoria l'ensenyanza del llatí i de la religió per damunt de les demés. La primera obra filosòfica es va publicar en 1749, i s'anomenà "Meditaciones sobre la verdadera estimación de las fuerzas vivas". En 1755 va arribar a ser professor universitari, i el mateix any va publicar "Historia general de la naturaleza y teoría del cielo". En els anys 60, Kant va publicar una sèrie d'importants obres de filosofia, com són; "La falsa sutileza de las cuatro figuras del silogismo", "Ensayo para introducir el concepto de magnitudes negativas en la filosofía" i "El único fundamento posible de una demostración de la existencia de Dios". En l'any 1764 es presentà a un concurs amb la seua obra "Observaciones sobre el sentimiento de lo bello y lo sublime", en el que quedà en segona posició. En 1770 va ser nombrat Professor de Lògica i Metafísica en la universitat de Königsberg, i en defensa va escriure "Disertación inaugural". Als seus 46 anys, Kant era molt conegut i cada vegada més influent. A principis del 80, Kant va fer un gir cap a la crítica, publicant "Crítica de la razón pura", i anys després "Prolengómenos a toda metafísica futura". En aquests anys, la seua reputació va augmentar gradualment, gràcies a unes obres molt importants.
Respecte a la filosofia de Kant, podem dir que la raó era una de les seues guies. Ell en ningun moment nega l'existència de Déu, ni un ordre moral, ni la realitat d'un món físic. Kant, va construir la idea de que el món, el Sol i tots els planetes són complementaris uns amb els altres. Kant, parteix de la consciència, de les representacions fenomèniques del jo. I ell s'aboca a l'estètica trascendental.
"La paz perpetua" és un obra política escrita en 1795. El objectiu d'aquest tractat és trobar una estructura mundial i una perspectiva de govern per a cadascun dels estats, en particular, que afavorisca la pau. Ací, Kant, col·loca la guerra com alguna cosa il·legal. El títol d'aquesta obra és una ironia de Kant, i la seua estructura té forma de tractat de pau, amb articles preliminars, definitius i una clàusula secreta.
Luciana Reguera, Candela González, Ivan Heredia i Alejandro Rahona, 4t A.
Nuestros cuentos
ASSOLES ES UN SOMNI
Havia una vegada una xica que vivia en un poble amb els seus pares i el seu germà. Aquesta xica mai havia estat amb un xic i per tant es sentia sola i molt infeliç. Un dia de estiu, mentre anava caminant pel carrer, es va topar amb un xic que anava molt ràpid i els dos varen caure a terra. Va ser tal d’impressió que li va causar aquell xic, que ella es va enamorar primera vista, el xic es va alçar i es va disculpar pel que havia ocorregut, com a recompensa ells la va invitar a sopar a un restaurant per la nit.
Aquella nit varen estar parlant i a ella li va parèixer un xic molt agradable i simpàtic, m’entres que ell es va quedar bocabadat al voren tal bellesa. I des de aquella nit és va marcar l’inici de la seua relació.
Dos mesos més tard, es varen casar i es varen comprar una casa en un dels barris més luxosos de la seua ciutat. Ella es sentia molt feliç de la vida que portava i va intentar ser la millor dona del món.
El seu home aparentava ser una persona que no era però ella no sospitava res de res. Un dia mentre ella estava netejant la casa, se li va caure un objecte i es va trencar, com per a ella no tenia cap valor el va tirar al fem. Quant el seu home va arribar a casa i no va trobar aquell objecte es va posar de tal manera, que ella es va asustar molt. Ella va intentar explicar-li el que havia ocorregut però ell no la va voler sentir, l’agarra per el coll i li va pegar i la va deixar inconscient.
Al dia següent quan es va alçar i va recordar tot el que havia passat, ella va intentar cridar a la policia, però ell li ho va impedir. Li va amenaçar digent-li que si la policia s’enterava la mataria. I li va fer cas i ningú va saber que ell la maltractava.
Ella se’n va recordar de quan s’ha mare li advertia de que tinguera compte amb l’home que elegia i es va posar a plorar. I va estar pensant i arriba a la conclusió de que la millor forma d’acabar amb eixe maltractament era cridant a la policia, cosa que li havia impedit l’altra vegada el seu home, però quan estava a punt de cridar ell entra per la porta i la va pillar, ella es va defendre per tal de que no li negara de nou però va ser un esforç inútil.
Els crits varen ser tals que la seua veïna ho va sentir, i va entrar en la casa par tal de vore que estava passant. Quan va entrar en la casa i va vore aquella escena, va defendre a la xica pegant-li una palissa al seu home.
Ella es va alçar repentinament del llit. Es va quedar uns minuts pensant en el que havia passat. Al cap d’uns minuts la seua cara va cambiar de rostre, en eixe moment es sentia molt contenta per que havera sigut solament un somni.
Quan va arribar el seu home a casa ella li va contar el que havia somiat, ell li va dir que no seria capaç ni en un mil•lio d’anys de fer el que li havia contat, ella es va sentir molt segura i comfortable.
Aitor Marquez i Carla Renovell 4 “A”
Havia una vegada una xica que vivia en un poble amb els seus pares i el seu germà. Aquesta xica mai havia estat amb un xic i per tant es sentia sola i molt infeliç. Un dia de estiu, mentre anava caminant pel carrer, es va topar amb un xic que anava molt ràpid i els dos varen caure a terra. Va ser tal d’impressió que li va causar aquell xic, que ella es va enamorar primera vista, el xic es va alçar i es va disculpar pel que havia ocorregut, com a recompensa ells la va invitar a sopar a un restaurant per la nit.
Aquella nit varen estar parlant i a ella li va parèixer un xic molt agradable i simpàtic, m’entres que ell es va quedar bocabadat al voren tal bellesa. I des de aquella nit és va marcar l’inici de la seua relació.
Dos mesos més tard, es varen casar i es varen comprar una casa en un dels barris més luxosos de la seua ciutat. Ella es sentia molt feliç de la vida que portava i va intentar ser la millor dona del món.
El seu home aparentava ser una persona que no era però ella no sospitava res de res. Un dia mentre ella estava netejant la casa, se li va caure un objecte i es va trencar, com per a ella no tenia cap valor el va tirar al fem. Quant el seu home va arribar a casa i no va trobar aquell objecte es va posar de tal manera, que ella es va asustar molt. Ella va intentar explicar-li el que havia ocorregut però ell no la va voler sentir, l’agarra per el coll i li va pegar i la va deixar inconscient.
Al dia següent quan es va alçar i va recordar tot el que havia passat, ella va intentar cridar a la policia, però ell li ho va impedir. Li va amenaçar digent-li que si la policia s’enterava la mataria. I li va fer cas i ningú va saber que ell la maltractava.
Ella se’n va recordar de quan s’ha mare li advertia de que tinguera compte amb l’home que elegia i es va posar a plorar. I va estar pensant i arriba a la conclusió de que la millor forma d’acabar amb eixe maltractament era cridant a la policia, cosa que li havia impedit l’altra vegada el seu home, però quan estava a punt de cridar ell entra per la porta i la va pillar, ella es va defendre per tal de que no li negara de nou però va ser un esforç inútil.
Els crits varen ser tals que la seua veïna ho va sentir, i va entrar en la casa par tal de vore que estava passant. Quan va entrar en la casa i va vore aquella escena, va defendre a la xica pegant-li una palissa al seu home.
Ella es va alçar repentinament del llit. Es va quedar uns minuts pensant en el que havia passat. Al cap d’uns minuts la seua cara va cambiar de rostre, en eixe moment es sentia molt contenta per que havera sigut solament un somni.
Quan va arribar el seu home a casa ella li va contar el que havia somiat, ell li va dir que no seria capaç ni en un mil•lio d’anys de fer el que li havia contat, ella es va sentir molt segura i comfortable.
Aitor Marquez i Carla Renovell 4 “A”
NUESTROS CUENTOS
Desde la asignatura de ética de 4to A, hemos estado trabajando en la creación de cuentos, sobre la desigualdad de género. Aquí dejaremos el cuento que hemos escrito, con una imagen creada por nosotros.
EL SUEÑO DE CRISTINA
Esto era una vez una mujer llamada Cristina. Era un muy fea, tan fea que la gente se asustaba al verla, en cambio tenía una habilidad única, tenía el poder de convertir todo lo que tocaba en oro.
Cristina tenía 35 años y se sentía muy sola. Ya que sabía que toda la gente que le rodeaba la quería por un solo motivo, su poder. La gente se le acercaba y cuando conseguían lo que querían la dejaban tirada, hasta sus padres la habían abandonado cuando era muy pequeña. Solo tenía una amiga en la que podía confiar, se llamaba Marta y se conocían desde muy pequeñas, ella nunca le había pedido nada y siempre había estado a su lado.
Cristina se había casado ya tres veces y siempre era la misma historia, al principio iba todo muy bien pero en cuanto tenían suficiente oro la abandonaban por lo fea que era. Marta le decía que estuviera tranquila que ya llegaría el día que alguien la amara de verdad y que la gente la quisiera por su forma de ser porque era una buena chica. Su gran problema era lo fea que era, no parecía una mujer, era una especie de monstruo y así no podría conseguir su sueño, tener un hijo. Siempre había querido ser madre y sabía que ya no le quedaba mucho tiempo para poder serlo porque se hacía mayor.
Un año más tarde conoció a David, un chico tres años mayor que ella que parecía que realmente la quería. A los pocos meses se casaron y ella enseguida le propuso tener un hijo pero el que en realidad solo le quería por su oro no quiso. Cristina que se dió cuenta de lo que pasaba y decidió esta vez, ser ella la que se aprovechara. Le prometió a David todo el oro del mundo y el por su avaricia acepto. Pasaron unos meses y Cristina ya embarazada decidió abandonar a David sin dejarle nada, se marcho a una ciudad donde nadie la conocía, ni sabían de su poder. Allí empezó una nueva vida de madre soltera con su hijo al que llamó Luis que era lo único importante para ella. La mayoría de sus nuevos vecinos la aceptaron y la ayudaron a integrarse.
Mientras tanto David dedicó todo su tiempo a encontrar a Cristina, decidido a matarla por haberle abandonado. Al cabo de dos años averiguó dónde vivía y se presentó una noche en su casa, forzó la cerradura sin despertar a Cristina ni a su hijo. Con un cuchillo se abalanzó sobre Cristina que dormida no podría hacer nada para salvarse, pero por arte de magia, David se convirtió en estatua de oro y ya nadie volvió a impedir que Cristina y Luis vivieran felices por siempre.
Alejandro Rahona y Luciana Reguera, 4toA.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)